Algunes qüestions que plantegen els llibres notarials del segle XIV relatius a Sabadell que s'han mantingut fins ara a l'Arxiu Comarcal de Terrassa / Miquel Forrellad
Forrellad i Solà, Miquel


En: Arraona. Sabadell. III època, núm. 16 (primavera 1995), p. 27-45 : il (Estudis) 
Bibliografia i fonts. Notes.

Entre els protocols notarials que es guarden a l'Arxiu Comarcal de Terrassa hi ha 19 volums del segle XIV. El present treball puntualitza, precisa i corregeix algunes de les consideracions aparegudes en un informe efectuat per Lluïsa Cases. L'estudi es centra en l'intent d'esbrinar l'autoria dels 19 volums damunt dits i l'escrivania a la qual originàriament restaren incorporats, així com aclarir els orígens de les escrivanies existents a la vila de Sabadell i la seva situació durant la baixa edat mitjana (a mitjan segle XIV actuaven a Sabadell dos notaris: un era el notari de la vila i, l'altre, el notari de la cúria de Sabadell).

Un Agent del Papa Benet XIII: el sabadellenc Margarit Esmenard executat a Avinyó l'any 1411 / Miquel Forrellad Solà
Forrellad i Solà, Miquel


Sabadell : Fundació Bosch y Cardellach, 1995
34 p. : map. ; 23 cm (Quaderns d'Arxiu de la Fundació Bosch i Cardellach, 72) 
Ponència llegida en sessió de la Fundació Bosch i Cardellach el 23 de març de 1994. Editat amb el suport del Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya i la Regisoria de Cultura de l'Ajuntament de Sabadell. Bibliografia i fonts.

Durant el Cisma d'Occident (1378-1414), Pere de Luna, que en ser elegit papa d'Avinyó el 1394, prengué el nom de Benet XIII, comptava a Catalunya amb molts partidaris i un fort corrent d'adhesió a la seva causa que, per part de la corona catalano-aragonesa, va merèixer un constant impuls. No foren igualment favorables les relacions del Papa amb el país francès. La tossuderia de Benet XIII va portar, a finals de juliol de 1398, a la separació de bona part de la clerecia francesa del papa d'Avinyó. Al setembre del mateix any les forces del rei de França assetjaren el palau papal el qual, amb els seus fidels -la majoria d'ells catalans- es defensaren heroicament sense que els atacants aconseguissin la rendició. L'any 1411 fou novament assetjat el palau d'Avinyó, i aquesta vegada la guarnició de catalans s'hagué de retre, el 30 de setembre de 1411. El fets relatats emmmarquen l'actuació ben singular d'un sabadellenc i les seves gestions diplomàtiques realitzades per a aconseguir aliats i ajudes militars per alliberar a Benet XIII en l'últim d'aquest setges (1410-1411).